ES JONQUET

ES JONQUET

El barri té dues entrades:

-Escales.

-Una pel carrer Miguel Angel Llauguer, amb una entrada estreta, fins el 2005 anomenat carrer 7.
-L'altre pel carrer de San Magí, travessa l'Avinguda Argentina.

Els molins daten del segle XIV-1339. N'hi havien set:

-Molí d'em Gomila enderrocat al 1975.

-Molí d'en Gelós-1950 s'hi va rodar la película Jack el Negro.

-Molí de sa Garriguera, en estat precari.

-Molí d'En Budellet.

-Molí d'en Toni Trossos, enderrocat 1831, només queda la base.

-Molí del nom de Déu-rehabilitat.

-Molí d'en Garleta-restaurat 1995, ara és el Museu d'Es Jonquet.

En un principi eren molins de vent i un d'ells d'extracció d'aigua. Ara són considerats monuments arquitectònics. Només en quaderns tres: el molcí d'en Gelós, més conegut com Jack el Negro; molí de sa Garriguera i en Budellet-.

Segons l'història al 1339 hi havia l'existència d'un antic cementeri de jueus i era anomenat el barri “Es fossar dels jueus de la porta de Porto Pi”.

Poc a poc es va anar poblant de: corders, mestres d'Aixa, moliners, pescadors.

Les cases eren blanques i construïdes vora del mar,baix del penyasegat, que era on tenien les barques.

L'any 1898 es contrueix el Teatre Mar i Terra i s'utilitza com a casino i banys públics. Després va ser anomenat Universitat de Santa Catalina, la primera escola en la que es donaven clases en català, escola unitària, a la que anaven nins i nines.

En 1976 es crea l'Associació de veins amb lluita constant per a la rehabilitació del barri; en 1979 un grup lligat a la parroquia de San Magí prenen contacte amb la gent del barri. L'associació de veinats es presentà davant l'ajuntament per a: plantejar les necessitats bàsiques del barri, que representants polítics vagin a veure in situ Es Jonquet, per adonar-se de la precarietat en que es vivía. Al·legant una llista de reivindicacions.

En 1982. l'Associació de veins es reafirma davant les forces polítiques, l'ajuntament i el CIM amb l' objectiu de:

*Millorar la situació de la qualitat de vida del barri.

*Recuperació i rehabilitació dels molins que quedaven.

*Fer adient i rehabilitació dels molins que quedaven.

*Fer un cens real de la gent que vivia al barri.

*Fer un llistat dels habitatges on es venia droga.

*Les condicions de vida en extrema degradació.

*Riscs de patir malalties com el còlera, el tifus o l'hepatitis.

*L'inici de l'especulació

-És un barri que es mou dins la misèria: Els treballadors d'EMAYA no volien entrar a treballar.

-Ningú vol entrar, ni tan sols els taxis, sols la droga, els traficants i els drogodependents.

-1990 s'hi inaugura SILOE centre de malalts terminals de la SIDA sense familia.

-1995 es constitueix de la nova Junta de l'AV.

-2002 comença el procés dels projectes urbainístics, l'argument principal és la degradació de la zona.

El centre neuràlgic del barriera i és Plaça del vapor, es diu així perquè desde aquí es podia veure arrivar el vapor correu que unia Palma amb altres zones costaneres.

-Desde 1330 era un barri sense igua corrent.

-1943 el pla general de Gabriel Alomar Villalonga va prouïr que la barriada i el seu penya- segat quedassin apartats de la mar, amb la construcció del Paseeig Marítim.

-La barriada es Jonquet va ser declarada zona 04 es a dir no constà dins els plànols de ciutat.

La gent que hi vivia no tenia DNI, i els volia enderrocar, abolir i arrasar.

-El barri va anar perdent el seu caràcter marineri començà l degradació urbana.

Amb el boom turític es construeix l'hotel Bahia Palace, just a la vora del torrent de San Magí i el barri es va anar poblant de llocs d'oci nocturn.

A l'any 1940 hi vivien 2000 persones, l'any 1980 eren nomes 840 persones, entre mallorquins de sempre, peninsulars i gitanos.